En ple 2026, es fa difícil acostar-se sense certa suspicàcia a temes tan grapejats en la ficció com el masclisme en l’àmbit legal o en la història queer. On ens havien promès una relectura lúcida d’opressions viscudes, ens han colat massa vegades una trama netflixera de superació banal. A Un assumpte familiar, la primera novel·la de Claire Lynch, hi és, aquesta voluntat de rescatar realitats marginals de l’oblit: la Dawn, una dona casada als anys vuitanta, s’enamora d’una altra dona i decideix deixar el marit. Amb aquest exemple fictici l’autora recull els processos humiliants que es donaven en aquesta mena de divorcis i, com en aquest cas, sovint acabaven amb la dona obligada a abandonar els fills. Però la gràcia és que el resultat del judici no és una conclusió tràgica: se sap des del principi de la novel·la (des de la contracoberta, de fet). La història s’intercala amb el relat del 2022, quan la filla, la Maggie, és una dona adulta i molt unida al seu pare, en Heron, que arriba al moment de desentortolligar la història familiar que li han amagat. És en a aquest doble temps on hi ha tota la profunditat de la novel·la: el passat recent queda tan lluny, en un sentit moral, que la incomprensió és absoluta.
A la primera novel·la de Claire Lynch, una dona s’enamora d’una altra dona i se separa del marit; la filla desentortolliga les mentides de la família quaranta anys després
En ple 2026, es fa difícil acostar-se sense certa suspicàcia a temes tan grapejats en la ficció com el masclisme en l’àmbit legal o en la història queer. On ens havien promès una relectura lúcida d’opressions viscudes, ens han colat massa vegades una trama netflixera de superació banal. A Un assumpte familiar, la primera novel·la de Claire Lynch, hi és, aquesta voluntat de rescatar realitats marginals de l’oblit: la Dawn, una dona casada als anys vuitanta, s’enamora d’una altra dona i decideix deixar el marit. Amb aquest exemple fictici l’autora recull els processos humiliants que es donaven en aquesta mena de divorcis i, com en aquest cas, sovint acabaven amb la dona obligada a abandonar els fills. Però la gràcia és que el resultat del judici no és una conclusió tràgica: se sap des del principi de la novel·la (des de la contracoberta, de fet). La història s’intercala amb el relat del 2022, quan la filla, la Maggie, és una dona adulta i molt unida al seu pare, en Heron, que arriba al moment de desentortolligar la història familiar que li han amagat. És en a aquest doble temps on hi ha tota la profunditat de la novel·la: el passat recent queda tan lluny, en un sentit moral, que la incomprensió és absoluta.
EL PAÍS