Maria Rodríguez Soto oneja, majestuosa, a les banderoles publicitàries de Barcelona. La reina lloba és un regal (enverinat?) que Pau Carrió ha fet a l’actriu, que actualment es troba en un moment molt dolç de la seva carrera cinematogràfica. Ja havien coincidit en tres muntatges del Lliure, i ara Carrió li ha confeccionat un vestit a mida a la sala petita del TNC. Aquest és un espectacle sobre la figura de Margarida d’Anjou, personatge històric que apareix en diverses obres de Shakespeare, sempre de manera tangencial, i que aquí es converteix en la gran protagonista. Malauradament, la proposta no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot. Un se sent com si mirés la sèrie Succession (en comptes de trames empresarials són guerres entre ducs i comtes), però la posada en escena no ofereix gaires motius d’alegria.
Maria Rodríguez Soto interpreta Margarita d’Anjou en una versió de Pau Carrió que no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot plegat
Maria Rodríguez Soto oneja, majestuosa, a les banderoles publicitàries de Barcelona. La reina lloba és un regal (enverinat?) que Pau Carrió ha fet a l’actriu, que actualment es troba en un moment molt dolç de la seva carrera cinematogràfica. Ja havien coincidit en tres muntatges del Lliure, i ara Carrió li ha confeccionat un vestit a mida a la sala petita del TNC. Aquest és un espectacle sobre la figura de Margarida d’Anjou, personatge històric que apareix en diverses obres de Shakespeare, sempre de manera tangencial, i que aquí es converteix en la gran protagonista. Malauradament, la proposta no funciona perquè converteix el més pesat de les obres de l’anglès (les intrigues polítiques i els complots) en la base de tot. Un se sent com si mirés la sèrie Succession (en comptes de trames empresarials són guerres entre ducs i comtes), però la posada en escena no ofereix gaires motius d’alegria.
EL PAÍS