Un cop l’estiu inicia el seu comiat, la música retorna de mica en mica a recuperar el pols, tot i que els festivals continuen marcant la pauta. Ja no es tracta dels macro ni tampoc de festivals “boutique”, són els de caire públic qui dona el tret de sortida de la nova temporada. Després d’una primera part d’any amb notables novetats discogràfiques, les que s’esperen al darrer trimestre de l’any passen en bona mesura per aquests festivals, que per ordre de celebració son l’Altaveu de Sant Boi (36a edició entre 11 i 14 de setembre), Mercat de Música de Vic (37a edició entre 17 i 21 de setembre), les festes de la Mercè de Barcelona (23 a 28 setembre) i la Fira Mediterrània Manresa (28a edició entre el 9 i 12 d’octubre).
Les novetats més esperades
Una de les novetats més esperades de la temporada és el disc de Maria Arnal, que ja es va poder sentir al Sónar d’enguany. Segons es va poder comprovar, la cantant i compositora de Badalona que, després dels dos excel·lents discos amb Marcel Bagés, va publicar l’any passat la banda sonora del film Polvo serán, dirigit per Carlos Marqués-Marcet. Així trencava un silenci no total gràcies a l’edició de diverses cançons, com per exemple “La virgen roja”, inclosa al film homònim de Paula Ortiz, composició original per la qual va ser nominada als Goya. El nou treball d’Arnal torna a barrejar en un entorn pop dos dels mons on neda: la música popular i tradicional i els entorns electrònics. El disc està previst per al febrer, però ja es podrà escoltar en directe tant a Vic (dia 19) com a la Mercè (dia 27).
En un estil completament diferent, un pop més o menys psicodèlic d’alè indie amb tornades escumoses. Sidonie, un trio amb llarga trajectòria, 25 anys, publicarà el seu primer elapé escrit i cantat íntegrament en català. El canvi ve acompanyat d’un altre, ja que abandonen Sony per fitxar pel segell madrileny Sonido Muchacho, on ja han editat un primer senzill, “Et puc odiar molt més”, que ells situen a l’ona dels Cure més pop. El llarga durada es titula “Catalan Grafiti” i estrenaran aquesta i altres composicions noves a Vic (dia 20) i la Mercè (dia 27).
Parlant de veterans, Brighton 64 acaben d’editar el que serà el seu darrer treball, Se traspasa, trencant així una carrera que va arrencar a la seva Barcelona natal als anys 80. Representants primerencs del moviment mod a casa nostra, cronistes de la seva ciutat sota noms de les diferents bandes que han tingut (Brigatones, Matamala, Top Models), el grup inicia una gira d’acomiadament que inclou diversos concerts a la resta del país i que a Catalunya passarà per Vic (dia 20), Torelló (8 novembre) i Barcelona (3 gener). El comiat definitiu serà el pròxim any en concerts a Barcelona i Madrid a dates encara per confirmar.
Artistes ja amb trajectòria, però encara no veteranes són el projecte Renaldo i Clara, encapçalat per la lleidatana Clara Vinyals, que a la primavera editarà un disc encara sense títol però que sembla continuarà la delicada senda pop del seu antecessor, La boca aigua. Nuria Graham també editarà nou material, però encara s’ignoren data i contingut. També ho farà Xarim Aresté, un artista molt competent, amb un peu al rock, un altre al folk, a vegades amb tacte jazzístic i un gust exquisit.
Cris Joanico, un veritable veterà, també tindrà disc nou, però encara sense data de publicació. I també mou fitxa Mazoni, l’àlies que des de fa anys fa servir Jaume Pla per presentar la seva música en català des de l’any 2006. El nou àlbum, que es publica aquests dies sota el títol de Banderes per daltònics, és una mena de retorn als principis fundacionals del projecte, retrobant-se amb un pop que darrerament havia deixat lloc a sonoritats diferents. Gravat amb un equip ampli de músics per perfilar cada composició d’una manera específica, la melodia torna a manar per acompanyar lletres on no es perd la perspectiva social. La presentació del disc tindrà lloc a Vic el dia 17.
Els sons juvenils
On el moviment és notable és a la parcel·la dels grups més o menys underground, alguns dels quals editaran disc aviat per apuntalar la feina feta amb treballs previs. És el cas de Gavina mp3, guanyador del concurs Sona 9 de l’any passat. Es tracta del projecte de Max Codinach, on coincideixen textures electròniques d’inspiració urbana i veus filtrades defensant texts bastant personals que superen amb amplitud la mitjana. El seu directe ha anat variant des de l’absència gairebé total d’instrumentació convencional a l’aparició de guitarra, baix i bateria, i ha anunciat que el successor de Molts ossos, molts estels tindrà una personalitat més pop sota el títol de Sempre i per instint. El presentarà a Vic (dia 20).
Un altre projecte que presentarà disc és socunbohemio, un quartet encapçalat per Artur Viñas, que tot i funcionar des del 2018 va aconseguir certa notorietat amb el seu primer elapé, Contes de les quatre estacions, editat ara fa dos anys. L’any passat van editar un epé, Cotxe casa gos i tu, de melodies suaus i lletres introspectives, una pauta amb la qual. a la seva manera, segueixen la feina d’El Petit de Cal Eril o Ferran Palau. Poca cosa se sap del nou treball, que s’espera s’editi el darrer trimestre de l’any continuant el camí de pop suau i fràgil que ha caracteritzat la música del “bandautor” barceloní fins ara.
Un disc sorprenent pot ser el d’un debutant anomenat Irieix, nom sota el qual s’amaga l’electrocantautor amb inclinacions llatines Lluís Margarit Vallcorba. El seu disc llarg de debut té caràcter narratiu, ja que parla d’un geperut que no troba l’amor de la seva vida per raons que poden resultar òbvies. Presentarà aquestes cançons, amb el personatge del disc degudament caracteritzat, a Vic (dia 19).
Tot i que el seu darrer treball és d’aquest mateix any, no es descarta que en els mesos vinents Roser Canet editi nou material. Aquesta jove de Cardedeu ha sorprès amb un epé de sis temes titulat Caro diario. Amb una veu molt perfilada i suau que es presenta versàtil, roserona, que és el seu nom artístic, es decanta per balades de tacte nocturn creades amb l’ajuda de Galgo Lento (Martí Galán) a la producció i influències que van del pop al jazz, sense deixar de banda composicions acústiques com la que dona títol a l’epè, una de les que interpreta en anglès i català. Al seu concert a Vic (dia 17) presentarà aquest temes a més dels que ja ha escrit per al que serà el seu primer llarga durada, disc que està treballant i que s’intueix publicarà el proper any.
Amb un esperit més juganer i colorista, Ouineta (Marta Ros) perfila la que pot ser una temporada important a la seva carrera, fins al moment alimentada fonamentalment amb senzills, quatre aquest any. Aquestes cançons formaran part del seu primer llarga durada, que molt probablement veurà la llum a finals d’aquest any o a inicis del 2026. Adscrita a una etiqueta, músiques urbanes, que cada vegada resulta més indefinida, la seva proposta és fonamentalment descarada, amb elements de pop electrònic, dembow i hyperpop, una posada en escena que inclou coreografies (ella es coreògrafa i també ballarina) i pocs instruments. La seva popularitat s’ha incrementat des que el seu tema “DM’s”, amb un cert aire retro i molt festiu, ha estat la cançó de l’estiu de 3Cat, per cert ambientada amb un vídeo hereu de l’estètica dels REM a “Imitation of Life”. Ouineta serà una de les artistes que actuarà a Vic el dia 19 dins un cartell a El Sucre que presentarà part dels noms més significatius de l’escena queer i urbana catalana actual, com Fades, Svetlana o LaFrancessa.
Un artista emergent sortit de la galàxia Eufòria, es Triquell, que acaba d’editar un senzill de pop electrònic en companyia de Maria Jaume, autora de Nostàlgia Airlines, un dels discos de l’any passat. Amb aquesta nova composició, “No estic per mi”, junt a “Ghabbo”, un altre tema amb aire retro i de club, són la punta de llança de Paco de Luxe, el llarga durada que acaba d’editar com a successor d’Entre fluids, editat l’any 2023, i que presentarà a Vic el dia 19.
I com a festival que aixopluga específicament els sons urbans de tota mena i altres músiques, el Festival B, un dels que ha guanyat el concurs per celebrar-se al Fòrum durant els propers anys, ofereix entre el 3 i 5 d’octubre un cartell molt variat on hi són artistes com ara Rojuu, Ouineta, Remei de Ca La Fresca, Maria Jaume, El Petit de Cal Eril, Alizzz i un llarg etcètera. També la Castanyada del Cabró Rock s’instal·larà al circuit de Montmeló del 31 d’octubre al 1 de novembre, amb artistes com Els Pets, Oques Grasses, Figa Flawas, Mushka i Julieta.
Un espectacle que no té res a veure amb aquesta efervescent escena de pop urbà també veurà la llum a Vic (19 setembre) i a la Mercè (23 setembre). Es tracta de Durruti t’estimo, una revisió en clau de rock de la vida del militant anarquista mort al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Escrit per Tuli Márquez (novel·lista i assagista musical), musicat per Guillem Caballero (Surfin’ Sirles i Chaqueta de Chándal) i interpretat per la Compañía Les Solidàries, on figuren entre d’altres Joan Colomo i el mateix Guillem Caballero, el text posa èmfasi en el paper de la companya de Durruti, Mimi Morín, una feminista anarcosindicalista que va ser clau a la seva vida. Aquest espectacle es convertirà en disc aquesta temporada, probablement a la tardor.
El so de les arrels tradicionals
No és gens sorprenent que als temps d’identitats canviants, globalització i fronteres dinamitades per la digitalització de les comunicacions, la recerca de la identitat, per reproduir-la i preservar-la o bé per modificar-la, sigui cada vegada més present al panorama musical. En aquesta línia, projectes com Alosa, recentment fitxades per la discogràfica Ceràmiques Guzmán, propietat de Manel. El duet femení format al Taller de Músics i guanyador del concurs Sons de la Mediterrània de l’any passat, proposa una revisió del folk recuperant fins i tot temàtiques ara arraconades. Per exemple, l’ofici de forner, una “extravagància” en temps de cafeteries franquiciades i pa de benzinera. De tota manera la cançó no parla tant de l’ofici com dels aromes d’un forn i la quotidianitat d’una dona casada que s’enamora d’un forner, al qui, com correspon, veu cada dia. A la Fira de la Mediterrània estrenen un nou espectacle (9 octubre) mentre s’espera el seu primer elapé aquesta mateixa temporada.
Curiosament, és el forn i l’ofici de forner el que articula l’espectacle que la menorquina Anna Ferrer, una altra esplèndida artista arrelada al folk, presenta a la Mercè (27 setembre) i a la Fira Mediterrània (9 octubre). El seu pare era forner, i sobre el pa i el seu món, Anna oferirà un espectacle on “el pa porta l’oralitat, la investigació, la creació, el pensament màgic i comunitari”. L’espectacle, definit com a performatiu, avança algunes cançons del que pot ser el seu nou disc, sense data de publicació, tot i que pot ser que aparegui aquesta mateixa tardor. De moment, l’esplèndid Perenòstic, un altre disc destacat de l’any passat, demostra que es pot tractar la tradició amb respecte i la sensibilitat d’una artista d’avui. Per la seva banda, en algun moment Maria del Mar Bonet publicarà nou material, desprès que aquesta temporada hagi reeditat el seu concert a l’Olympia de París, publicat originalment al 1975. La cantant mallorquina està oferint un espectacle on ja presenta composicions del que serà el seu nou disc, com es podrà comprovar a Manresa a una mena de prèvia de la Fira Mediterrània (3 octubre).
Concerts i llibres
Pel que fa a concerts de gira aliens a festivals, a l’horitzó es perfila com a moment clau la tornada d’El Último de la Fila, que faran un estadi Olímpic el 3 de maig amb tot venut: serà alguna cosa més que un concert, per no dir directament un retrobament generacional. Abans, el 4 de desembre, Manolo García actuarà a Barcelona, presentant les cançons del seu imminent disc Drapaires poligoneros (31 d’octubre). Per la seva banda, Miguel Poveda serà al Liceu el 15 d’octubre oferint un programa que vol ser diferent i que inclourà composicions del seu celebrat Desglaç, disc que compleix 20 anys, del més recent Poema del cante jondo, sobre texts de Lorca, altres temes del seu repertori i alguna estrena del que serà el seu pròxim disc.
Finalment, la sala Razzmatazz II veurá un concert especial de La Ludwig Band (30 octubre), que acompanyada per la Big Band de la Ludwig Band (més metalls, piano etc), orquestrarà el comiat de gira de Gràcies per venir, que ha voltat per tota Catalunya durant mesos.
I com que la música també es llegeix, dos títols s’editaran al llarg dels pròxims mesos. Per una banda, Nando Cruz explora la funcionalitat i sentit polític, social, musical i ecològic de les alternatives als grans festivals, qüestionats al seu llibre Macrofestivales, amb una nova obra titulada Microfestivales. La filosofia autogestionada de les raves i els concerts fora dels circuits tradicionals de la indústria es prefigura com una opció alternativa als grans esdeveniments pautats i massius. Per un altre lloc, Jordi Turtós publicarà la segona part del seu llibre Música Moderna a Catalunya, continuant la història des de 1969, on la va deixar al primer volum (1955-1968), per cloure-la al 1985. Després d’indagar i documentar, entre altres corrents, els postlaietans, tractarà la nova escena de ball, la rumba catalana, el punk, el postpunk, la new wave i el jazz.
L’Altaveu de Sant Boi, el Mercat de Música de Vic, les festes de la Mercè de Barcelona i la Fira Mediterrània Manresa marcaran el ritme d’aquesta tardor
Un cop l’estiu inicia el seu comiat, la música retorna de mica en mica a recuperar el pols, tot i que els festivals continuen marcant la pauta. Ja no es tracta dels macro ni tampoc de festivals “boutique”, són els de caire públic qui dona el tret de sortida de la nova temporada. Després d’una primera part d’any amb notables novetats discogràfiques, les que s’esperen al darrer trimestre de l’any passen en bona mesura per aquests festivals, que per ordre de celebració son l’Altaveu de Sant Boi (36a edició entre 11 i 14 de setembre), Mercat de Música de Vic (37a edició entre 17 i 21 de setembre), les festes de la Mercè de Barcelona (23 a 28 setembre) i la Fira Mediterrània Manresa (28a edició entre el 9 i 12 d’octubre).
Les novetats més esperades
Una de les novetats més esperades de la temporada és el disc de Maria Arnal, que ja es va poder sentir al Sónar d’enguany. Segons es va poder comprovar, la cantant i compositora de Badalona que, després dels dos excel·lents discos amb Marcel Bagés, va publicar l’any passat la banda sonora del film Polvo serán, dirigit per Carlos Marqués-Marcet. Així trencava un silenci no total gràcies a l’edició de diverses cançons, com per exemple “La virgen roja”, inclosa al film homònim de Paula Ortiz, composició original per la qual va ser nominada als Goya. El nou treball d’Arnal torna a barrejar en un entorn pop dos dels mons on neda: la música popular i tradicional i els entorns electrònics. El disc està previst per al febrer, però ja es podrà escoltar en directe tant a Vic (dia 19) com a la Mercè (dia 27).
En un estil completament diferent, un pop més o menys psicodèlic d’alè indie amb tornades escumoses. Sidonie, un trio amb llarga trajectòria, 25 anys, publicarà el seu primer elapé escrit i cantat íntegrament en català. El canvi ve acompanyat d’un altre, ja que abandonen Sony per fitxar pel segell madrileny Sonido Muchacho, on ja han editat un primer senzill, “Et puc odiar molt més”, que ells situen a l’ona dels Cure més pop. El llarga durada es titula “Catalan Grafiti” i estrenaran aquesta i altres composicions noves a Vic (dia 20) i la Mercè (dia 27).
Parlant de veterans, Brighton 64 acaben d’editar el que serà el seu darrer treball, Se traspasa, trencant així una carrera que va arrencar a la seva Barcelona natal als anys 80. Representants primerencs del moviment mod a casa nostra, cronistes de la seva ciutat sota noms de les diferents bandes que han tingut (Brigatones, Matamala, Top Models), el grup inicia una gira d’acomiadament que inclou diversos concerts a la resta del país i que a Catalunya passarà per Vic (dia 20), Torelló (8 novembre) i Barcelona (3 gener). El comiat definitiu serà el pròxim any en concerts a Barcelona i Madrid a dates encara per confirmar.
Artistes ja amb trajectòria, però encara no veteranes són el projecte Renaldo i Clara, encapçalat per la lleidatana Clara Vinyals, que a la primavera editarà un disc encara sense títol però que sembla continuarà la delicada senda pop del seu antecessor, La boca aigua. Nuria Graham també editarà nou material, però encara s’ignoren data i contingut. També ho farà Xarim Aresté, un artista molt competent, amb un peu al rock, un altre al folk, a vegades amb tacte jazzístic i un gust exquisit.
Cris Joanico, un veritable veterà, també tindrà disc nou, però encara sense data de publicació. I també mou fitxa Mazoni, l’àlies que des de fa anys fa servir Jaume Pla per presentar la seva música en català des de l’any 2006. El nou àlbum, que es publica aquests dies sota el títol de Banderes per daltònics, és una mena de retorn als principis fundacionals del projecte, retrobant-se amb un pop que darrerament havia deixat lloc a sonoritats diferents. Gravat amb un equip ampli de músics per perfilar cada composició d’una manera específica, la melodia torna a manar per acompanyar lletres on no es perd la perspectiva social. La presentació del disc tindrà lloc a Vic el dia 17.
Els sons juvenils
On el moviment és notable és a la parcel·la dels grups més o menys underground, alguns dels quals editaran disc aviat per apuntalar la feina feta amb treballs previs. És el cas de Gavina mp3, guanyador del concurs Sona 9 de l’any passat. Es tracta del projecte de Max Codinach, on coincideixen textures electròniques d’inspiració urbana i veus filtrades defensant texts bastant personals que superen amb amplitud la mitjana. El seu directe ha anat variant des de l’absència gairebé total d’instrumentació convencional a l’aparició de guitarra, baix i bateria, i ha anunciat que el successor de Molts ossos, molts estels tindrà una personalitat més pop sota el títol de Sempre i per instint. El presentarà a Vic (dia 20).
Un altre projecte que presentarà disc és socunbohemio, un quartet encapçalat per Artur Viñas, que tot i funcionar des del 2018 va aconseguir certa notorietat amb el seu primer elapé, Contes de les quatre estacions, editat ara fa dos anys. L’any passat van editar un epé, Cotxe casa gos i tu, de melodies suaus i lletres introspectives, una pauta amb la qual. a la seva manera, segueixen la feina d’El Petit de Cal Eril o Ferran Palau. Poca cosa se sap del nou treball, que s’espera s’editi el darrer trimestre de l’any continuant el camí de pop suau i fràgil que ha caracteritzat la música del “bandautor” barceloní fins ara.
Un disc sorprenent pot ser el d’un debutant anomenat Irieix, nom sota el qual s’amaga l’electrocantautor amb inclinacions llatines Lluís Margarit Vallcorba. El seu disc llarg de debut té caràcter narratiu, ja que parla d’un geperut que no troba l’amor de la seva vida per raons que poden resultar òbvies. Presentarà aquestes cançons, amb el personatge del disc degudament caracteritzat, a Vic (dia 19).
Tot i que el seu darrer treball és d’aquest mateix any, no es descarta que en els mesos vinents Roser Canet editi nou material. Aquesta jove de Cardedeu ha sorprès amb un epé de sis temes titulat Caro diario. Amb una veu molt perfilada i suau que es presenta versàtil, roserona, que és el seu nom artístic, es decanta per balades de tacte nocturn creades amb l’ajuda de Galgo Lento (Martí Galán) a la producció i influències que van del pop al jazz, sense deixar de banda composicions acústiques com la que dona títol a l’epè, una de les que interpreta en anglès i català. Al seu concert a Vic (dia 17) presentarà aquest temes a més dels que ja ha escrit per al que serà el seu primer llarga durada, disc que està treballant i que s’intueix publicarà el proper any.
Amb un esperit més juganer i colorista, Ouineta (Marta Ros) perfila la que pot ser una temporada important a la seva carrera, fins al moment alimentada fonamentalment amb senzills, quatre aquest any. Aquestes cançons formaran part del seu primer llarga durada, que molt probablement veurà la llum a finals d’aquest any o a inicis del 2026. Adscrita a una etiqueta, músiques urbanes, que cada vegada resulta més indefinida, la seva proposta és fonamentalment descarada, amb elements de pop electrònic, dembow i hyperpop, una posada en escena que inclou coreografies (ella es coreògrafa i també ballarina) i pocs instruments. La seva popularitat s’ha incrementat des que el seu tema “DM’s”, amb un cert aire retro i molt festiu, ha estat la cançó de l’estiu de 3Cat, per cert ambientada amb un vídeo hereu de l’estètica dels REM a “Imitation of Life”. Ouineta serà una de les artistes que actuarà a Vic el dia 19 dins un cartell a El Sucre que presentarà part dels noms més significatius de l’escena queer i urbana catalana actual, com Fades, Svetlana o LaFrancessa.
Un artista emergent sortit de la galàxia Eufòria, es Triquell, que acaba d’editar un senzill de pop electrònic en companyia de Maria Jaume, autora de Nostàlgia Airlines, un dels discos de l’any passat. Amb aquesta nova composició, “No estic per mi”, junt a “Ghabbo”, un altre tema amb aire retro i de club, són la punta de llança de Paco de Luxe, el llarga durada que acaba d’editar com a successor d’Entre fluids, editat l’any 2023, i que presentarà a Vic el dia 19.
I com a festival que aixopluga específicament els sons urbans de tota mena i altres músiques, el Festival B, un dels que ha guanyat el concurs per celebrar-se al Fòrum durant els propers anys, ofereix entre el 3 i 5 d’octubre un cartell molt variat on hi són artistes com ara Rojuu, Ouineta, Remei de Ca La Fresca, Maria Jaume, El Petit de Cal Eril, Alizzz i un llarg etcètera. També la Castanyada del Cabró Rock s’instal·larà al circuit de Montmeló del 31 d’octubre al 1 de novembre, amb artistes com Els Pets, Oques Grasses, Figa Flawas, Mushka i Julieta.
Un espectacle que no té res a veure amb aquesta efervescent escena de pop urbà també veurà la llum a Vic (19 setembre) i a la Mercè (23 setembre). Es tracta de Durruti t’estimo, una revisió en clau de rock de la vida del militant anarquista mort al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Escrit per Tuli Márquez (novel·lista i assagista musical), musicat per Guillem Caballero (Surfin’ Sirles i Chaqueta de Chándal) i interpretat per la Compañía Les Solidàries, on figuren entre d’altres Joan Colomo i el mateix Guillem Caballero, el text posa èmfasi en el paper de la companya de Durruti, Mimi Morín, una feminista anarcosindicalista que va ser clau a la seva vida. Aquest espectacle es convertirà en disc aquesta temporada, probablement a la tardor.
El so de les arrels tradicionals
No és gens sorprenent que als temps d’identitats canviants, globalització i fronteres dinamitades per la digitalització de les comunicacions, la recerca de la identitat, per reproduir-la i preservar-la o bé per modificar-la, sigui cada vegada més present al panorama musical. En aquesta línia, projectes com Alosa, recentment fitxades per la discogràfica Ceràmiques Guzmán, propietat de Manel. El duet femení format al Taller de Músics i guanyador del concurs Sons de la Mediterrània de l’any passat, proposa una revisió del folk recuperant fins i tot temàtiques ara arraconades. Per exemple, l’ofici de forner, una “extravagància” en temps de cafeteries franquiciades i pa de benzinera. De tota manera la cançó no parla tant de l’ofici com dels aromes d’un forn i la quotidianitat d’una dona casada que s’enamora d’un forner, al qui, com correspon, veu cada dia. A la Fira de la Mediterrània estrenen un nou espectacle (9 octubre) mentre s’espera el seu primer elapé aquesta mateixa temporada.
Curiosament, és el forn i l’ofici de forner el que articula l’espectacle que la menorquina Anna Ferrer, una altra esplèndida artista arrelada al folk, presenta a la Mercè (27 setembre) i a la Fira Mediterrània (9 octubre). El seu pare era forner, i sobre el pa i el seu món, Anna oferirà un espectacle on “el pa porta l’oralitat, la investigació, la creació, el pensament màgic i comunitari”. L’espectacle, definit com a performatiu, avança algunes cançons del que pot ser el seu nou disc, sense data de publicació, tot i que pot ser que aparegui aquesta mateixa tardor. De moment, l’esplèndid Perenòstic, un altre disc destacat de l’any passat, demostra que es pot tractar la tradició amb respecte i la sensibilitat d’una artista d’avui. Per la seva banda, en algun moment Maria del Mar Bonet publicarà nou material, desprès que aquesta temporada hagi reeditat el seu concert a l’Olympia de París, publicat originalment al 1975. La cantant mallorquina està oferint un espectacle on ja presenta composicions del que serà el seu nou disc, com es podrà comprovar a Manresa a una mena de prèvia de la Fira Mediterrània (3 octubre).
Concerts i llibres
Pel que fa a concerts de gira aliens a festivals, a l’horitzó es perfila com a moment clau la tornada d’El Último de la Fila, que faran un estadi Olímpic el 3 de maig amb tot venut: serà alguna cosa més que un concert, per no dir directament un retrobament generacional. Abans, el 4 de desembre, Manolo García actuarà a Barcelona, presentant les cançons del seu imminent disc Drapaires poligoneros (31 d’octubre). Per la seva banda, Miguel Poveda serà al Liceu el 15 d’octubre oferint un programa que vol ser diferent i que inclourà composicions del seu celebrat Desglaç, disc que compleix 20 anys, del més recent Poema del cante jondo, sobre texts de Lorca, altres temes del seu repertori i alguna estrena del que serà el seu pròxim disc.
Finalment, la sala Razzmatazz II veurá un concert especial de La Ludwig Band (30 octubre), que acompanyada per la Big Band de la Ludwig Band (més metalls, piano etc), orquestrarà el comiat de gira de Gràcies per venir, que ha voltat per tota Catalunya durant mesos.
I com que la música també es llegeix, dos títols s’editaran al llarg dels pròxims mesos. Per una banda, Nando Cruz explora la funcionalitat i sentit polític, social, musical i ecològic de les alternatives als grans festivals, qüestionats al seu llibre Macrofestivales, amb una nova obra titulada Microfestivales. La filosofia autogestionada de les raves i els concerts fora dels circuits tradicionals de la indústria es prefigura com una opció alternativa als grans esdeveniments pautats i massius. Per un altre lloc, Jordi Turtós publicarà la segona part del seu llibre Música Moderna a Catalunya, continuant la història des de 1969, on la va deixar al primer volum (1955-1968), per cloure-la al 1985. Després d’indagar i documentar, entre altres corrents, els postlaietans, tractarà la nova escena de ball, la rumba catalana, el punk, el postpunk, la new wave i el jazz.
EL PAÍS