El president del Gremi de Llibreters de Catalunya i director de la llibreria Documenta, Eric del Arco, es mostra radiant l’endemà d’un nou Sant Jordi de rècord, en què una multitud va sortir al carrer, empesa pel bon temps, a comprar llibres i roses. Amb xifres encara provisionals, s’estima que s’han venut més de 2 milions de llibres i s’han facturat 26 milions d’euros. Però el problema ahir van ser els datàfons, que fallaven sovint. Un altre titular l’empipa, el dels més llibres venuts, perquè assegura que no són representatius i en aquest dia es venen 70.000 títols. Sant Jordi és diversitat, afirma, contra el rànquing de cada any.
PREGUNTA. Què fa un llibreter l’endemà de Sant Jordi?
RESPOSTA. Avui és dia de devolucions dels llibres de parada. Compres els llibres amb dret a devolució i les comandes les vam fer a dos mesos vista. Hi ha coses que les demanes i quan arriba el dia no es venen i es ven una altra cosa. Per Sant Jordi es ven molt i es torna molt. Ara ve una segona fase de tornar tot allò que no s’ha venut al més ràpid possible, perquè la setmana que ve tornen a arribar novetats, la roda no para. És un ritme que hem d’acceptar.
P. La gent compra llibres l’endemà?
R. Sí, és un bon dia. Hi ha gent que veu llibres que li interessen, que compra el llibre que volia i no li han regalat, gent que no va poder venir… És un dia que té moviment. Continua la inèrcia, no és ni la prèvia ni Sant Jordi, però es va venent.
P. Com va ser la prèvia aquest any?
R. Pel que es va veure ahir, sembla que ha anat molt bé i s’ha venut molt. Ahir va sortir molta gent al carrer i no només a Barcelona. L’element que determina si Sant Jordi és bo és el temps. I va haver molt bon temps a tot Catalunya. La gent venia amb moltes ganes sense haver pogut fer la prèvia abans. Però tenim un límit que no és nostre. Els datàfons deixen de funcionar a les set de la tarda pel col·lapse. La gran queixa dels llibreters aquest any és que els bancs no treballen bé, no donen el servei correcte. Queien datàfons perquè comparteixen les xarxes de dades amb els mòbils. Passa quan tens un milió de persones al centre de Barcelona, però no només, també va ser a Tarragona i a Lleida. Tinc missatges de llibreteres de tot arreu que tenien problemes. El sistema de dades mòbils no dona prou per poder treballar amb els mòbils i els datàfons. Això és un problema. Si el datàfon falla, aquella venda no es fa.
P. Ha passat altres anys?
R. Va passant cada vegada més. S’accentua perquè la tendència és cada cop més gran, de pagar amb targeta i que hi hagi més gent a tot arreu. Si parlem tota l’estona de rècords… El dia ha anat molt bé i els llibreters estàvem preparats, però els bancs han fallat.
P. Com vehiculareu aquesta queixa?
R. Poques hores després no ho sé encara. Probablement un dirà que són els bancs, l’altre que són les xarxes mòbils… i els de les xarxes diran que què volem si hi ha un milió i mig de persones… però no és cert, les xarxes han fallat en general, també al passeig Sant Joan o a Badalona. Quan vas a llocs amb aglomeracions, saps que la cobertura falla. Però en una festa comercial si això falla és un problema que afecta.
P. Seria la principal queixa d’aquest Sant Jordi?
R. Hem de veure com es pot resoldre, perquè ens trasbalsa molt en el gaudi mateix del dia. Si no pots vendre i la persona que compra no pot adquirir el llibre… el sistema tecnològic d’aquest món tan modern deixa de funcionar.
“La gran queixa dels llibreters aquest any és que els bancs no donaven el servei correcte, els datàfons queien”
P. Què més es podria millorar de Sant Jordi?
R. Ho tenim tot molt construït, ja. Els llibreters fa molts anys que muntem Sant Jordi, hem aconseguit fer una zona professional, tot i que ha generat el seu debat. Tenim un Sant Jordi molt més espaiós, ha crescut moltíssim, compartim espai amb els editors… Si ha crescut és perquè s’han incorporat centenars d’editors que poden exposar i vendre els seus fons mentre les llibreries tenim les novetats, i això crea un Sant Jordi on pots trobar novetats, diversitat i també catàleg de Raig Verd, Les Hores, on hi ha un fons que les llibreres no podem assumir. Això ens permet conviure i demostrar que som un país amb grans llibreries i grans editorials. Això fa que Sant Jordi a Barcelona sigui espectacular. Les llibreries catalanes són un teixit envejat arreu d’Espanya, som el lloc on hi ha més llibreries per habitant. Però quan acaba el dia i només surten els més venuts, ens toca molt la moral perquè Sant Jordi és diversitat, es venen llibres molt diferents. Es venen més de 70.000 títols. Els més venuts estan molt bé i s’han venut, però són molt poc representatius del que és Sant Jordi. Sap greu que al final ho centrem tot en uns guanyadors.
P. Si no tinguéssim Sant Jordi, no s’editarien aquests best-sellers mediàtics?
R. T’ho dic al revés. Aquests best-sellers mediàtics el següent Sant Jordi no els compra ningú.
P. Duren un Sant Jordi?
R. Sí, normalment. Amb alguna excepció. I s’ho mereixen, no els trec mèrits.
P. Com es pot trencar aquesta dinàmica?
R. No ho sé, som una societat competitiva, en què la Lliga la guanya un. Si ets fan del Leganés o el Girona, ho vius diferent. Estem molt contents de com ha anat Sant Jordi, molt, molt, molt. L’esforç val la pena, tot i que no és una recompensa econòmica. Qui es pensi que un llibreter el dia de Sant Jordi es fa d’or no és així. Cobreix les despeses de Sant Jordi i dona el cash flow per aguantar tres mesos més, però al mes d’octubre ja s’ha acabat.
P. Aleshores es necessita Sant Jordi?
R. Sí, però no pels llibreters, per la societat, per parlar de llibres i perquè és un moment en què el llibre en català té una força important, es venen més llibre en català. I tenir un dia que per demostrar que estimes algú li regales un llibre, què més volem? I ser-ne l’artífex recompensa el llibreter. És maco.
Es publica molt? Sí, és que hem de publicar molt per poder triar i equivocar-nos i encertar
P. La superilla literària generada per Sant Jordi també s’està convertint en una superilla de llibreries permanent tot l’any tenint en compte que la Finestres i La Central obriran noves botigues a la zona?
R. Són moviments de les ciutats. Una cosa no porta l’altra, les dues coses estan passant al centre imaginari de Barcelona. El centre té grans llibreries i va creixent, és un Eixample amb un circuit que es va incrementant. Apareixen dues llibreries de grups que ja tenien presència aquí, i per als que som aquí és bo que es creï un ambient de barri literari, és bo i es maco. Però Barcelona està creixent en llibreries arreu. Gràcies a una cosa que només tenim aquí, que és l’Escola de Llibreria, un postgrau de la UB, la gent que vol muntar una llibreria es pot formar bé. Per tant, tenim llibreries a Sants com La Ciutat Invisible, ahir em deien que no s’hi podia entrar. La ciutat creix.
P. Tot creix, però es publica massa?
R. Orlando Figes, a Els europeus, explica el creixement de la gran cultura europea a partir del ferrocarril. A partir d’aquell moment ja hi ha gent que diu que es publica massa, i és al segle XIX. El llibre és un objecte que perdura. Però funciona per inundació, igual que al supermercat. Si només tens un tipus de carn i no pots triar, no en compraràs. Si no en tens deu no compres. Traslladat al llibre significa publicar molt. És molt cansat, però dona riquesa i permet que la gent pugui triar i que cada llibreria pugui tenir un perfil diferent. Es publica molt? Sí, és que hem de publicar molt per poder triar i equivocar-nos i encertar.
P. L’amenaça d’Amazon ja no ho és tant o ens hi hem acostumat?
R. Ha arribat al seu punt aquí. Mentre mantinguem la llei del preu fix i els editors entenguin que la seva força és a les llibreries… A la llibreria es pot crear un diàleg, el nostre tarannà és diferent.
El president del Gremi de Llibreters de Catalunya i director de la llibreria Documenta fa balanç d’una nova diada del llibre de rècord
El president del Gremi de Llibreters de Catalunya i director de la llibreria Documenta, Eric del Arco, es mostra radiant l’endemà d’un nou Sant Jordi de rècord, en què una multitud va sortir al carrer, empesa pel bon temps, a comprar llibres i roses. Amb xifres encara provisionals, s’estima que s’han venut més de 2 milions de llibres i s’han facturat 26 milions d’euros. Però el problema ahir van ser els datàfons, que fallaven sovint. Un altre titular l’empipa, el dels més llibres venuts, perquè assegura que no són representatius i en aquest dia es venen 70.000 títols. Sant Jordi és diversitat, afirma, contra el rànquing de cada any.
PREGUNTA. Què fa un llibreter l’endemà de Sant Jordi?
RESPOSTA. Avui és dia de devolucions dels llibres de parada. Compres els llibres amb dret a devolució i les comandes les vam fer a dos mesos vista. Hi ha coses que les demanes i quan arriba el dia no es venen i es ven una altra cosa. Per Sant Jordi es ven molt i es torna molt. Ara ve una segona fase de tornar tot allò que no s’ha venut al més ràpid possible, perquè la setmana que ve tornen a arribar novetats, la roda no para. És un ritme que hem d’acceptar.
P. La gent compra llibres l’endemà?
R. Sí, és un bon dia. Hi ha gent que veu llibres que li interessen, que compra el llibre que volia i no li han regalat, gent que no va poder venir… És un dia que té moviment. Continua la inèrcia, no és ni la prèvia ni Sant Jordi, però es va venent.
P. Com va ser la prèvia aquest any?
R. Pel que es va veure ahir, sembla que ha anat molt bé i s’ha venut molt. Ahir va sortir molta gent al carrer i no només a Barcelona. L’element que determina si Sant Jordi és bo és el temps. I va haver molt bon temps a tot Catalunya. La gent venia amb moltes ganes sense haver pogut fer la prèvia abans. Però tenim un límit que no és nostre. Els datàfons deixen de funcionar a les set de la tarda pel col·lapse. La gran queixa dels llibreters aquest any és que els bancs no treballen bé, no donen el servei correcte. Queien datàfons perquè comparteixen les xarxes de dades amb els mòbils. Passa quan tens un milió de persones al centre de Barcelona, però no només, també va ser a Tarragona i a Lleida. Tinc missatges de llibreteres de tot arreu que tenien problemes. El sistema de dades mòbils no dona prou per poder treballar amb els mòbils i els datàfons. Això és un problema. Si el datàfon falla, aquella venda no es fa.
P. Ha passat altres anys?
R. Va passant cada vegada més. S’accentua perquè la tendència és cada cop més gran, de pagar amb targeta i que hi hagi més gent a tot arreu. Si parlem tota l’estona de rècords… El dia ha anat molt bé i els llibreters estàvem preparats, però els bancs han fallat.
P. Com vehiculareu aquesta queixa?
R. Poques hores després no ho sé encara. Probablement un dirà que són els bancs, l’altre que són les xarxes mòbils… i els de les xarxes diran que què volem si hi ha un milió i mig de persones… però no és cert, les xarxes han fallat en general, també al passeig Sant Joan o a Badalona. Quan vas a llocs amb aglomeracions, saps que la cobertura falla. Però en una festa comercial si això falla és un problema que afecta.
P. Seria la principal queixa d’aquest Sant Jordi?
R. Hem de veure com es pot resoldre, perquè ens trasbalsa molt en el gaudi mateix del dia. Si no pots vendre i la persona que compra no pot adquirir el llibre… el sistema tecnològic d’aquest món tan modern deixa de funcionar.
“La gran queixa dels llibreters aquest any és que els bancs no donaven el servei correcte, els datàfons queien”
P. Què més es podria millorar de Sant Jordi?
R. Ho tenim tot molt construït, ja. Els llibreters fa molts anys que muntem Sant Jordi, hem aconseguit fer una zona professional, tot i que ha generat el seu debat. Tenim un Sant Jordi molt més espaiós, ha crescut moltíssim, compartim espai amb els editors… Si ha crescut és perquè s’han incorporat centenars d’editors que poden exposar i vendre els seus fons mentre les llibreries tenim les novetats, i això crea un Sant Jordi on pots trobar novetats, diversitat i també catàleg de Raig Verd, Les Hores, on hi ha un fons que les llibreres no podem assumir. Això ens permet conviure i demostrar que som un país amb grans llibreries i grans editorials. Això fa que Sant Jordi a Barcelona sigui espectacular. Les llibreries catalanes són un teixit envejat arreu d’Espanya, som el lloc on hi ha més llibreries per habitant. Però quan acaba el dia i només surten els més venuts, ens toca molt la moral perquè Sant Jordi és diversitat, es venen llibres molt diferents. Es venen més de 70.000 títols. Els més venuts estan molt bé i s’han venut, però són molt poc representatius del que és Sant Jordi. Sap greu que al final ho centrem tot en uns guanyadors.
P. Si no tinguéssim Sant Jordi, no s’editarien aquests best-sellers mediàtics?
R. T’ho dic al revés. Aquests best-sellers mediàtics el següent Sant Jordi no els compra ningú.
P. Duren un Sant Jordi?
R. Sí, normalment. Amb alguna excepció. I s’ho mereixen, no els trec mèrits.
P. Com es pot trencar aquesta dinàmica?
R. No ho sé, som una societat competitiva, en què la Lliga la guanya un. Si ets fan del Leganés o el Girona, ho vius diferent. Estem molt contents de com ha anat Sant Jordi, molt, molt, molt. L’esforç val la pena, tot i que no és una recompensa econòmica. Qui es pensi que un llibreter el dia de Sant Jordi es fa d’or no és així. Cobreix les despeses de Sant Jordi i dona el cash flow per aguantar tres mesos més, però al mes d’octubre ja s’ha acabat.
P. Aleshores es necessita Sant Jordi?
R. Sí, però no pels llibreters, per la societat, per parlar de llibres i perquè és un moment en què el llibre en català té una força important, es venen més llibre en català. I tenir un dia que per demostrar que estimes algú li regales un llibre, què més volem? I ser-ne l’artífex recompensa el llibreter. És maco.
Es publica molt? Sí, és que hem de publicar molt per poder triar i equivocar-nos i encertar
P. La superilla literària generada per Sant Jordi també s’està convertint en una superilla de llibreries permanent tot l’any tenint en compte que la Finestres i La Central obriran noves botigues a la zona?
R. Són moviments de les ciutats. Una cosa no porta l’altra, les dues coses estan passant al centre imaginari de Barcelona. El centre té grans llibreries i va creixent, és un Eixample amb un circuit que es va incrementant. Apareixen dues llibreries de grups que ja tenien presència aquí, i per als que som aquí és bo que es creï un ambient de barri literari, és bo i es maco. Però Barcelona està creixent en llibreries arreu. Gràcies a una cosa que només tenim aquí, que és l’Escola de Llibreria, un postgrau de la UB, la gent que vol muntar una llibreria es pot formar bé. Per tant, tenim llibreries a Sants com La Ciutat Invisible, ahir em deien que no s’hi podia entrar. La ciutat creix.
P. Tot creix, però es publica massa?
R. Orlando Figes, a Els europeus, explica el creixement de la gran cultura europea a partir del ferrocarril. A partir d’aquell moment ja hi ha gent que diu que es publica massa, i és al segle XIX. El llibre és un objecte que perdura. Però funciona per inundació, igual que al supermercat. Si només tens un tipus de carn i no pots triar, no en compraràs. Si no en tens deu no compres. Traslladat al llibre significa publicar molt. És molt cansat, però dona riquesa i permet que la gent pugui triar i que cada llibreria pugui tenir un perfil diferent. Es publica molt? Sí, és que hem de publicar molt per poder triar i equivocar-nos i encertar.
P. L’amenaça d’Amazon ja no ho és tant o ens hi hem acostumat?
R. Ha arribat al seu punt aquí. Mentre mantinguem la llei del preu fix i els editors entenguin que la seva força és a les llibreries… A la llibreria es pot crear un diàleg, el nostre tarannà és diferent.
EL PAÍS