Una puntada a la porta. Sense pors, impulsada per la determinació d’ampliar el seu llenguatge musical en el que ella considera el seu primer llarga durada, Nova Bossa és un disc que confirma la maduresa d’una jove a punt de fer 21 anys. Maduresa musical per trobar llenguatges per enriquir la seva proposta, més eclèctica que mai gràcies a ritmes llatins que van de la bossa a la samba, de la bachata al reggaetón, de la cúmbia a la salsa.
Porta al cap el darrer disc de Bad Bunny, ampliant paisatges a la seva música. La hibridació, fluida i natural, entre la sonoritat electrònica i la base instrumental que dona cos i presència al disc, funciona. Per exemple, a peces com ‘No hi haurà manera’, que camina sobre una base de bossa, perfilada amb una guitarra d’aromes africans, rematada amb un ritme de reggaetón i tot embolcallat amb intenció pop. A més, contrasta la manera de cantar de Mushkaa, de carrer, català urbà, tendra i descarada, amb la suavitat de Maria Jaume, una de les convidades del disc. Un altre, Guillem Gisbert, evidencia a ‘Cúmbia amb el Guillem’ la visió de tots dos, la Mushkaa per portar al seu terreny en Guillem, que a la vegada aporta la seva narrativa precisa a una cúmbia que diu coses com “com m’has dit m’estimes jo ja no t’estimo igual”.
La producció de Bexnil, Roots i akaluigi, el nou col·laborador, omple de matisos i instruments ―piano, acordió, cordes, vents― un àlbum molt variat i vitalista farcit de composicions que es poden imaginar en un context de festa (‘Mushkina Let’s Play’, ‘ZIG ZaG’, ‘Menina’ amb el seu tumbao i els senzills ja coneguts, ‘Manipuladora’, una bachata urbana, o ‘Lotus’, un altre tema d’ànima brasilera amb un mostreig de Zé Roberto).
Per als amants dels sons més foscos, hi ha ‘La màquina del ritme’, amb la participació del madrileny 8Belial i de Virtual Flavor portant el tema a terrenys del trap. I aquesta maduresa musical, que pot comportar audiències més àmplies, camina paral·lela a uns textos que s’obren amb una declaració de seguretat, com “esquivo els haters i faig un zig-zag / vaig recollint el blat” (‘ZIG ZaG’); segueix amb la nostàlgia de l’adolescència i la vida en família a Vilassar, “tenia quinze anys / un par de promeses que em venien grans / la llibreta plena i un boli a les mans”; navega amb tacte i sinceritat pels camins de l’amor, molt, i el desamor, menys; i desemboca en una nova autoafirmació familiar i personal a la darrera peça, ‘N1,N11′, on diu “penso en la família / en Vilassar a diari / no he baixat la guàrdia”, per rematar-ho amb “no he nascut per res si no he nascut per escriure”.
El que palpita rere les lletres és la personalitat d’una jove determinada, centrada i sensible, segura del que vol fer, cap a on vol anar i de quins són els passos que ha de donar. I al seu imaginari, protagonistes com Ballotelli, el futbolista que per orígens i dislocada vida familiar apuntava a desarticulació i, gràcies a la seva voluntat, és encara un futbolista professional que ha jugat en cinc lligues europees i a la selecció d’Itàlia. Ella semblava haver nascut per viure a l’ombra. Amb Nova Bossa confirma que té el seu propi sol. Altres feminitats obrint-se pas. Ja no cal ni dir que és la petita de les Farelo.
L’artista urbana del Maresme obre finestres a la seva música, més llatina, càlida i pop
Una puntada a la porta. Sense pors, impulsada per la determinació d’ampliar el seu llenguatge musical en el que ella considera el seu primer llarga durada, Nova Bossa és un disc que confirma la maduresa d’una jove a punt de fer 21 anys. Maduresa musical per trobar llenguatges per enriquir la seva proposta, més eclèctica que mai gràcies a ritmes llatins que van de la bossa a la samba, de la bachata al reggaetón, de la cúmbia a la salsa.
Porta al cap el darrer disc de Bad Bunny, ampliant paisatges a la seva música. La hibridació, fluida i natural, entre la sonoritat electrònica i la base instrumental que dona cos i presència al disc, funciona. Per exemple, a peces com ‘No hi haurà manera’, que camina sobre una base de bossa, perfilada amb una guitarra d’aromes africans, rematada amb un ritme de reggaetón i tot embolcallat amb intenció pop. A més, contrasta la manera de cantar de Mushkaa, de carrer, català urbà, tendra i descarada, amb la suavitat de Maria Jaume, una de les convidades del disc. Un altre, Guillem Gisbert, evidencia a ‘Cúmbia amb el Guillem’ la visió de tots dos, la Mushkaa per portar al seu terreny en Guillem, que a la vegada aporta la seva narrativa precisa a una cúmbia que diu coses com “com m’has dit m’estimes jo ja no t’estimo igual”.
La producció de Bexnil, Roots i akaluigi, el nou col·laborador, omple de matisos i instruments ―piano, acordió, cordes, vents― un àlbum molt variat i vitalista farcit de composicions que es poden imaginar en un context de festa (‘Mushkina Let’s Play’, ‘ZIG ZaG’, ‘Menina’ amb el seu tumbao i els senzills ja coneguts, ‘Manipuladora’, una bachata urbana, o ‘Lotus’, un altre tema d’ànima brasilera amb un mostreig de Zé Roberto).
Per als amants dels sons més foscos, hi ha ‘La màquina del ritme’, amb la participació del madrileny 8Belial i de Virtual Flavor portant el tema a terrenys del trap. I aquesta maduresa musical, que pot comportar audiències més àmplies, camina paral·lela a uns textos que s’obren amb una declaració de seguretat, com “esquivo els haters i faig un zig-zag / vaig recollint el blat” (‘ZIG ZaG’); segueix amb la nostàlgia de l’adolescència i la vida en família a Vilassar, “tenia quinze anys / un par de promeses que em venien grans / la llibreta plena i un boli a les mans”; navega amb tacte i sinceritat pels camins de l’amor, molt, i el desamor, menys; i desemboca en una nova autoafirmació familiar i personal a la darrera peça, ‘N1,N11′, on diu “penso en la família / en Vilassar a diari / no he baixat la guàrdia”, per rematar-ho amb “no he nascut per res si no he nascut per escriure”.
El que palpita rere les lletres és la personalitat d’una jove determinada, centrada i sensible, segura del que vol fer, cap a on vol anar i de quins són els passos que ha de donar. I al seu imaginari, protagonistes com Ballotelli, el futbolista que per orígens i dislocada vida familiar apuntava a desarticulació i, gràcies a la seva voluntat, és encara un futbolista professional que ha jugat en cinc lligues europees i a la selecció d’Itàlia. Ella semblava haver nascut per viure a l’ombra. Amb Nova Bossa confirma que té el seu propi sol. Altres feminitats obrint-se pas. Ja no cal ni dir que és la petita de les Farelo.
EL PAÍS