“Les dècades passen amb una rapidesa que fa por”. Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) no és de mirar enrere. Viu, diu, a “una setmana” vista. La cantant mallorquina celebra aquest 2026 seixanta anys de trajectòria amb la publicació d’un àlbum nou, L’aigua no cansa, on torna a territoris familiars: la música d’arrel i la poesia que “m’ajuda a viure”. Presentarà el disc el proper 23 de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on va actuar per primer cop als anys seixanta.
“Les dècades passen amb una rapidesa que fa por”. Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) no és de mirar enrere. Viu, diu, a “una setmana” vista. La cantant mallorquina celebra aquest 2026 seixanta anys de trajectòria amb la publicació d’un àlbum nou, L’aigua no cansa, on torna a territoris familiars: la música d’arrel i la poesia que “m’ajuda a viure”. Presentarà el disc el proper 23 de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on va actuar per primer cop als anys seixanta. Seguir leyendo
“Les dècades passen amb una rapidesa que fa por”. Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) no és de mirar enrere. Viu, diu, a “una setmana” vista. La cantant mallorquina celebra aquest 2026 seixanta anys de trajectòria amb la publicació d’un àlbum nou, L’aigua no cansa, on torna a territoris familiars: la música d’arrel i la poesia que “m’ajuda a viure”. Presentarà el disc el proper 23 de maig al Palau de la Música Catalana de Barcelona, on va actuar per primer cop als anys seixanta.
“Entrar al Palau és una revelació, no he vist mai cap teatre del món que el superi en bellesa”, afirma la cantant, que sortirà a l’escenari sola amb la guitarra. No és un lloc pas nou, ja hi va actuar per primera vegada de molt jove quan feia poc que s’havia traslladat de Mallorca a Barcelona per estudiar ceràmica, a mitjans dels anys seixanta. L’aspirant a ceramista aviat entraria a formar part d’Els Setze Jutges i esdevindria un dels pilars de la Nova Cançó.
No a la guerra
Vivim un temps que s’assembla força al d’aquells anys de joventut de Maria del Mar Bonet. Els Estats Units continuen fent la guerra: “Recordo el no a la guerra (del Vietnam) dels hippies. Tots ho volíem, i teníem l’esperança que els joves ho aconseguirien, i mira on som ara una altra vegada».
Preguntada sobre si les cançons de protesta contra la Dictadura dels cantautors de la seva generació —com Què volen aquesta gent— tornen a tenir sentit amb l’auge del feixisme, Bonet respon: “És que els nets de Franco estan al Congrés dels Diputats, diguin el que vulguin dir. Per això, jo crec que les esquerres s’han de mobilitzar, és molt greu el que està passant”.
De protesta no en falta en l’últim disc de l’artista. A la cançó S’aigo no hi barreja un doble clam contra la ineptitud dels polítics en la gestió de la tragèdia de la Dana de València i contra els assassinats masclistes que no cessen: “Hem de dir prou a les matances de les dones. Tots hauríem d’ensenyar a les criatures des de ben petites que l’altre és un temple que no es pot tocar”.
I en el tema Cançó dels disbarats surt un altre problema que capfica la mallorquina, la proliferació del turisme a les Balears: “No dic que no vinguin, però això de trepitjar en manada la Serra de Tramuntana, l’únic que tenim una mica salvatge, que ens para el vent, ens porta aigua, neu… és una cosa màgica per nosaltres, i si hi va tanta gent, no quedarà ni una formiga aviat”.
Maria del Mar Bonet, de 79 anys, conserva una veu privilegiada: “He anat moltes hores a classe de cant amb professores magnífiques que m’han ajudat a mantenir-la. No he fumat mai. Tampoc he begut cassalla una darrere l’altra (riu). He de dir que la meva veu ha canviat amb els anys, però intento poder dir coses, traspassar la passió, i també dissimulo una mica”.
La cantant reconeix que és bastant crítica amb ella mateixa: “Deixaria de cantar si veiés la meva veu massa espatllada”. De moment, al contrari que companys de generació com Joan Manuel Serrat o Lluís Llach, Bonet no pensa a retirar-se i continua una carrera de sis dècades que va ser reconeguda en la primera edició dels Premis Toresky, a la Nit de la Ràdio organitzada per SER Catalunya.
Podeu escoltar l’entrevista al programa Tot és comèdia
EL PAÍS