Maria Hein (2003) només tenia setze anys quan va publicar la seva primera cançó, Idò un cafè. Cinc anys després, actua davant de nou mil persones al Festival d’ELS40 Primavera Pop amb un tercer àlbum sota el braç. “Qui m’hagués dit a mi quan era una nena anant a veure un concert d’Abraham Mateo, que el dia d’avui estaria compartint escenari amb ell”. Presenta KATANA, un disc que la consolida com una de les veus més reconegudes de la música urbana en català. “A vegades penso que vaig molt ràpid, són tres àlbums ja, però si surt així és perquè ha de ser”.
Nascuda a Felanitx, no va ser fins després de publicar el seu primer disc, Continent i contingut (2021), que va fer el salt a la capital catalana. “En aquell moment no m’havia plantejat venir a Barcelona, però em van oferir gravar en una discogràfica i tot va anar evolucionant. Clarament, no soc la mateixa persona que quan vivia a Mallorca. He crescut, he passat per moltes més coses. Per això cada àlbum és diferent”, explica Hein, que va arribar en un moment en què l’escena urbana actual començava a enlairar-se. “Amb la Julieta vam començar juntes, o Ginestà, que en aquell moment ho estaven petant, em van donar una oportunitat des del principi. És un ambient molt sa, sento que vaig arribar i se’m va acollir superbé, estic molt agraïda amb tots ells”, afirma la cantant. En aquest tercer àlbum trenca deliberadament amb una innocència que fins ara la caracteritzava per entrar en una etapa més madura i segura com a artista.
“Hein sempre va davant”, canta en un disc que ha tingut una gran influència japonesa. La pel·lícula Kill Bill i l’artista SZA han sigut dues de les grans inspiracions a l’hora d’escriure unes lletres on parla d’amor, desamor, però sobretot, de venjança. “És una venjança cap a algú que no t’ha fet bé. És voler aniquilar els records i dir mira què estic fent sense tu. Aquests darrers anys he fet un procés de dol on m’he desfet de persones que no m’han desitjat el bé. I ara estic molt contenta de no tenir-les devora. Com dic a BETTA, soc un diamant que vaig polint cantant, m’esforço molt a aconseguir el que vull”, diu Hein.
L’imaginari japonès que apareix al disc li ve del seu pare, que va morir quan ella tenia onze anys, i a qui dedica KATANAS I PIANOS. “Volia fer una balada i duia dies intentant entendre l’admiració que tinc cap al Japó. Durant aquells dies vaig descobrir que era per ell. De petita m’ensenyava claus de judo, ell havia fet arts marcials, de fet teníem dues catanes de col·lecció a casa. I amb tot el tema de la música, ell era qui m’insistia més perquè estudiés piano. Era la persona que més contenta estava que a mi m’agradés la música”, recorda Hein. Un país del qual diu agafar petites referències, i on va rodar els videoclips de l’àlbum. “M’inspira moltíssim l’estètica d’allà. Vaig al·lucinar perquè són molt hermètics culturalment, no consumeixen res de fora. Crec que fa molts anys que els artistes pop s’inspiren en el que surt d’allà perquè és molt innovador”, comenta.
Tot sense abandonar les seves arrels mallorquines, presents en molts dels seus temes. Maria del Mar Bonet va ser la seva primera gran referent, i en aquest tercer disc s’ha atrevit a versionar-ne l’èxit Alenar. “Em feia respecte perquè és una cançó molt forta i de les més importants i conegudes de la seva carrera. Quan la vaig treure l’estiu de l’any passat va tenir molt bona rebuda, però podria no haver estat així. I pel que m’han dit, a ella li va agradar, per tant estic contenta”. Maria Hein es prepara per a una gira que començarà al Cruïlla el 9 de juliol, i que la portarà a Madrid per primera vegada.
La cantant mallorquina presenta el seu tercer àlbum, que trenca deliberadament amb una innocència que fins ara la caracteritzava
La cantant mallorquina presenta el seu tercer àlbum, que trenca deliberadament amb una innocència que fins ara la caracteritzava
Clàudia Arcarons
Maria Hein (2003) només tenia setze anys quan va publicar la seva primera cançó, Idò un cafè. Cinc anys després, actua davant de nou mil persones al Festival d’ELS40 Primavera Pop amb un tercer àlbum sota el braç. “Qui m’hagués dit a mi quan era una nena anant a veure un concert d’Abraham Mateo, que el dia d’avui estaria compartint escenari amb ell”. Presenta KATANA, un disc que la consolida com una de les veus més reconegudes de la música urbana en català. “A vegades penso que vaig molt ràpid, són tres àlbums ja, però si surt així és perquè ha de ser”.
Nascuda a Felanitx, no va ser fins després de publicar el seu primer disc, Continent i contingut (2021), que va fer el salt a la capital catalana. “En aquell moment no m’havia plantejat venir a Barcelona, però em van oferir gravar en una discogràfica i tot va anar evolucionant. Clarament, no soc la mateixa persona que quan vivia a Mallorca. He crescut, he passat per moltes més coses. Per això cada àlbum és diferent”, explica Hein, que va arribar en un moment en què l’escena urbana actual començava a enlairar-se. “Amb la Julieta vam començar juntes, o Ginestà, que en aquell moment ho estaven petant, em van donar una oportunitat des del principi. És un ambient molt sa, sento que vaig arribar i se’m va acollir superbé, estic molt agraïda amb tots ells”, afirma la cantant. En aquest tercer àlbum trenca deliberadament amb una innocència que fins ara la caracteritzava per entrar en una etapa més madura i segura com a artista.
“Hein sempre va davant”, canta en un disc que ha tingut una gran influència japonesa. La pel·lícula Kill Bill i l’artista SZA han sigut dues de les grans inspiracions a l’hora d’escriure unes lletres on parla d’amor, desamor, però sobretot, de venjança. “És una venjança cap a algú que no t’ha fet bé. És voler aniquilar els records i dir mira què estic fent sense tu. Aquests darrers anys he fet un procés de dol on m’he desfet de persones que no m’han desitjat el bé. I ara estic molt contenta de no tenir-les devora. Com dic a BETTA, soc un diamant que vaig polint cantant, m’esforço molt a aconseguir el que vull”, diu Hein.
L’imaginari japonès que apareix al disc li ve del seu pare, que va morir quan ella tenia onze anys, i a qui dedica KATANAS I PIANOS. “Volia fer una balada i duia dies intentant entendre l’admiració que tinc cap al Japó. Durant aquells dies vaig descobrir que era per ell. De petita m’ensenyava claus de judo, ell havia fet arts marcials, de fet teníem dues catanes de col·lecció a casa. I amb tot el tema de la música, ell era qui m’insistia més perquè estudiés piano. Era la persona que més contenta estava que a mi m’agradés la música”, recorda Hein. Un país del qual diu agafar petites referències, i on va rodar els videoclips de l’àlbum. “M’inspira moltíssim l’estètica d’allà. Vaig al·lucinar perquè són molt hermètics culturalment, no consumeixen res de fora. Crec que fa molts anys que els artistes pop s’inspiren en el que surt d’allà perquè és molt innovador”, comenta.
Tot sense abandonar les seves arrels mallorquines, presents en molts dels seus temes. Maria del Mar Bonet va ser la seva primera gran referent, i en aquest tercer disc s’ha atrevit a versionar-ne l’èxit Alenar. “Em feia respecte perquè és una cançó molt forta i de les més importants i conegudes de la seva carrera. Quan la vaig treure l’estiu de l’any passat va tenir molt bona rebuda, però podria no haver estat així. I pel que m’han dit, a ella li va agradar, per tant estic contenta”. Maria Hein es prepara per a una gira que començarà al Cruïlla el 9 de juliol, i que la portarà a Madrid per primera vegada.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Añadir usuarioContinuar leyendo aquí
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
Flecha
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos
Más información
Arxivat A
EL PAÍS