Carles Rebassa (Palma, 1977), que malgrat haver escrit una novel·la que ha merescut el Premi Sant Jordi continua definint-se a si mateix com a poeta, va visitar el club de lectura del Quadern dijous passat per xerrar amb els lectors de Prometeu de mil maneres (Univers), una novel·la de gairebé 500 pàgines plena de personatges que tenen foc a dins i estan abocats a la violència o la fugida. Algun lector, mig esverat per la lectura, va comentar que sembla mentida que hi pugui haver tants personatges descentrats com els d’aquesta història, que gira entorn dels treballadors d’una cafeteria de Palma, però l’autor va respondre sense embuts: “No sé si hi ha gaires persones centrades a la vida, jo no ho estic”. Era la seva manera de criticar l’actualitat literària per pecar de bonisme: “La literatura pateix d’un excés de pacificació, la vida és molt més violenta”
L’escriptor va visitar el club de lectura per xerrar amb els lectors sobre ‘Prometeu de mil maneres’
Carles Rebassa (Palma, 1977), que malgrat haver escrit una novel·la que ha merescut el Premi Sant Jordi continua definint-se a si mateix com a poeta, va visitar el club de lectura del Quadern dijous passat per xerrar amb els lectors de Prometeu de mil maneres (Univers), una novel·la de gairebé 500 pàgines plena de personatges que tenen foc a dins i estan abocats a la violència o la fugida. Algun lector, mig esverat per la lectura, va comentar que sembla mentida que hi pugui haver tants personatges descentrats com els d’aquesta història, que gira entorn dels treballadors d’una cafeteria de Palma, però l’autor va respondre sense embuts: “No sé si hi ha gaires persones centrades a la vida, jo no ho estic”. Era la seva manera de criticar l’actualitat literària per pecar de bonisme: “La literatura pateix d’un excés de pacificació, la vida és molt més violenta”
No dubta en qualificar la novel·la de violenta, i afegeix que inclou tot tipus d’abusos de poder i força, des de les més evidents com els assassinats, que n’hi ha sense ser una novel·la negra, fins a les que passen més desapercebudes com la verbal, la laboral, l’empresarial, la familiar, la que es produeix a l’espai públic, la dels egos… Tot plegat forma un retaule coral abocat al conflicte constant, similar al de la societat actual. Rebassa va aprofitar l’ocasió per criticar la novel·la negra actual, que ha passat a convertir-se en un entreteniment prescindint del seu caràcter de crítica social originari.
Amb un públic molt entregat que havia fruït d’una lectura que també van qualificar d’exigent, l’autor va fer una defensa de la complexitat d’una novel·la. A més d’assegurar que és “una aventura” escriure-la, un procés en què els personatges acaben anant sols, va considerar que no és precís ni necessari copsar-ho tot amb una primera lectura. “Tant a la vida com a l’art o la literatura no s’ha d’entendre tot mai amb una lectura, ni trobar tota la informació, tampoc és necessari”, va afirmar. Prometeu Dolors és el personatge principal d’una història coral que analitza les relacions laborals de dalt a baix. Treballa en un restaurant del centre de Palma, però també té una relació tempestuosa amb el net d’una de les famílies d’oligarques de Mallorca.
Sobre l’ús de la llengua, Rebassa va insistir en la seva lluita per un llenguatge molt més ric, plural i heterogeni, que mostri la diversitat dels parlants que habiten un mateix lloc. “No em fa por que em diguin que escric com un vell”, va etzibar, per reivindicar “tots els parlars del català”, enfront “de massa literatura que té una llengua de sainet”, va matisar en un intent de no caure ni en l’homogeneïtzació ni en el floklore. “Ens han robat la llengua i ens l’han escapçada”, va lamentar aquest gran defensor d’una “oralitat genuïna” que li permet anomenar de sis o set maneres diferents l’aparell reproductor masculí. “Si els lectors no m’entenen que busquin les paraules al diccionari i si no les volen buscar que no les busquin, es pot seguir llegint igual”. En acabat, va afegir: “Si no em volen llegir que agafin un altre llibre”. Més clar, l’aigua.
Amb el seu format mensual, el club de lectura, conduït per Carlota Rubio, continuarà el proper 3 de desembre amb Etna Miró, amb el seu debut Amèlia de les Camèlies (Cap de brot). És un espai gratuït i obert per a tothom, i cal inscriure’s a cada sessió: ho poden fer en aquest enllaç. Com sempre, trobaran tota la informació a la secció “Club de lectura”. Per qualsevol dubte, poden escriure al correu electrònic quadern@elpais.es.
EL PAÍS