L’Aràbia Saudita evoca petroli i diners, però també fanatisme religiós i repressió. Antoni Vives convida a ampliar la mirada envers un país que, diu, està cridat a ser un model de prosperitat i de coneixement, així com un exemple de transformació social. Explica estar tan convençut de les potencialitats d’Aràbia i de les suposades bondats del fastuós projecte Neom (una ciutat futurista ideada per diversificar l’economia saudita), que n’ha volgut deixar constància escrivint Al país secret. De fet, el llibre l’ha escrit en bona part gràcies al fet de poder-se jubilar als 61 anys, després de passar-se’n sis treballant, i cobrant, del príncep hereu saudita. Vives, que va ser regidor per CiU a Barcelona durant el govern de Xavier Trias i que va acabar condemnat a dos anys de presó per contractació il·legal, diu que tot allò és una etapa tancada i avança que té la intenció de continuar publicant.
A les pàgines d’’Al país secret’, el polític i escriptor desgrana quasi set anys treballant en el nucli de confiança del príncep Mohammed bin Salman, i se li escapen més llums que ombres
L’Aràbia Saudita evoca petroli i diners, però també fanatisme religiós i repressió. Antoni Vives convida a ampliar la mirada envers un país que, diu, està cridat a ser un model de prosperitat i de coneixement, així com un exemple de transformació social. Explica estar tan convençut de les potencialitats d’Aràbia i de les suposades bondats del fastuós projecte Neom (una ciutat futurista ideada per diversificar l’economia saudita), que n’ha volgut deixar constància escrivint Al país secret. De fet, el llibre l’ha escrit en bona part gràcies al fet de poder-se jubilar als 61 anys, després de passar-se’n sis treballant, i cobrant, del príncep hereu saudita. Vives, que va ser regidor per CiU a Barcelona durant el govern de Xavier Trias i que va acabar condemnat a dos anys de presó per contractació il·legal, diu que tot allò és una etapa tancada i avança que té la intenció de continuar publicant.
Pregunta. Tot just al principi del llibre afirma que l’Aràbia Saudita ha viscut un “canvi sensacional” i que vostè ha contribuït a impulsar-lo. Ningú li podrà dir que s’hi posa per poc.
Resposta. A la vida he treballat molt, però mai amb la dedicació amb què ho vaig fer allà. En set anys potser vaig fer un total de quinze dies de vacances. Vivia en una mena de règim monàstic. El projecte Neom exigeix fe, però propicia uns canvis en el món àrab que tenen a veure amb la millora de la qualitat de vida de la societat i a fer que la seva relació amb la xaria (la llei islàmica) sigui més sana.
P. El seu llibre és un exercici de blanquejament del règim de l’Aràbia Saudita?
R. En absolut. Jo no faig cap teoria, més enllà de les meves impressions. No tinc intenció de donar lliçons, però no amago res. No amago ni l’assassinat de Khashoggi, ni tampoc que parlem d’un règim autoritari amb les contradiccions que pugui tenir el príncep Mohammed bin Salman. Però he intuït que incomodo algunes persones que, des d’aquí, expliquen coses d’allà que no tenen res a veure amb la realitat. Aquesta mena d’autoritat moral de què ens autoimbuïm sense saber ben bé per què té uns tics colonials exasperants. No podem donar lliçons de res a ningú.
P. Sense voler donar lliçons, no costa d’entendre un país que diu que es vol obrir al turisme però que ni tan sols respecta els drets humans més bàsics?
R. Em diries el mateix si hagués estat set anys a Cuba, Veneçuela o la Xina? Amb el món àrab hi ha una aproximació que sempre és de sospita, perquè s’hi barregen moltes qüestions: un tema de pell, de religió islàmica i de la riba sud del Mediterrani. Tot això barrejat fa que quan parles de l’Aràbia Saudita et diguin: “Allà? Vols dir?”.
P. A Catalunya hi ha un partit polític que està en fase de creixement esprement aquestes percepcions.
R. Això d’Aliança Catalana, o l’orriolisme en general, és la manifestació de la inanició moral i intel·lectual. Gent que vol rebentar el país per dins. Si tenim alguna possibilitat de subsistir com a nació és integrant i acollint, amb totes les contradiccions que això pugui generar. Assenyalar l’altre per com vesteix i per com pensa, convertint-lo en un ésser infrahumà, només té un nom.
P. Quin?
R. Feixisme. És la destrucció de la societat.
P. Sigui com sigui, l’Aràbia Saudita, més enllà de portar futbolistes estrella cap a la seva lliga, ha aconseguit obrir-se al món?
P. Més del 70% de la societat saudita té menys de 35 anys. Un terç del jovent ha estudiat en universitats anglosaxones, té un nivell de formació espectacular. És un país on no hi ha pobresa extrema, que vol fer un pas endavant i l’està fent a tota velocitat, d’acord amb els recursos que té, que són molts. La complicació és encertar-la amb el ritme dels canvis, perquè a la gent humil els canvis li fan por, i la gent més rica ja té el poder.
P. Ho presenta com un destí interessant. En el seu cas, després del desenllaç judicial que va tenir la seva etapa a l’Ajuntament de Barcelona, marxar allà va ser com una via d’escapament?
R. No. És veritat que treballar aquí per a mi era molt complicat, però abans d’anar-hi vaig treballar al Regne Unit, a Sud-amèrica i a l’Índia.
P. Vostè que el coneix, Jordi Martí Galbis és un candidat òptim per ser alcaldable a Barcelona?
R. No milito enlloc, però hauria fet les coses d’una altra manera. Em sembla que una proposta política del gruix de Junts, pel que representa, hauria de plantejar-se què vol fer amb Barcelona de cara al futur. I no pas decidir mirant el retrovisor.
Antoni Vives
Pòrtic
272 pàgines. 19,90 euros
EL PAÍS