M. Teresa Vernet es va estrenar com a novel·lista fa un segle, amb Maria Dolors. És una dada que ens recorden els editors de Les algues roges, en un nota final amb què dediquen el llibre a “tantes dones […] que van veure estroncades les seves vides i les seves carreres per la Guerra Civil i la llarga i negra nit del franquisme”. Una feliç coincidència ens ha permès accedir a quatre obres ben diferents, escrites per aquestes “tantes dones”, de qui, de mica en mica, anem reconeixent el nom. Dones que escriuen motivades per raons dispars: fer novel·la moderna (Vernet i Elvira Augusta Lewi a Les algues roges i Un poeta i dues dones); fer memòria d’un temps de “maltempsada” (els testimonis recollits per Mercè Oliva a La revolució amb veu de dona), o explicar la cultura dels seixanta (Teresa Pàmies a Una catalana a París). No totes se’n surten, però, i algunes escriuen impel·lides per unes causes més ideològiques que no literàries. Vistes en conjunt, tanmateix, ens ofereixen un retrat vívid i plural d’un moment històric convuls i decisiu.
Una feliç coincidència ha permès accedir a quatre obres ben diferents d’escriptores dels anys 30: Teresa Pàmies, Elvira Augusta Lewi, M. Teresa Vernet o els testimonis que recull Mercè Oliva
M. Teresa Vernet es va estrenar com a novel·lista fa un segle, amb Maria Dolors. És una dada que ens recorden els editors de Les algues roges, en un nota final amb què dediquen el llibre a “tantes dones […] que van veure estroncades les seves vides i les seves carreres per la Guerra Civil i la llarga i negra nit del franquisme”. Una feliç coincidència ens ha permès accedir a quatre obres ben diferents, escrites per aquestes “tantes dones”, de qui, de mica en mica, anem reconeixent el nom. Dones que escriuen motivades per raons dispars: fer novel·la moderna (Vernet i Elvira Augusta Lewi a Les algues roges i Un poeta i dues dones); fer memòria d’un temps de “maltempsada” (els testimonis recollits per Mercè Oliva a La revolució amb veu de dona), o explicar la cultura dels seixanta (Teresa Pàmies a Una catalana a París). No totes se’n surten, però, i algunes escriuen impel·lides per unes causes més ideològiques que no literàries. Vistes en conjunt, tanmateix, ens ofereixen un retrat vívid i plural d’un moment històric convuls i decisiu.
EL PAÍS