He vist cinquanta fotos i m’he posat a escriure. No ho tenia previst, però m’he entropessat amb eixes imatges i ja no ho he pogut evitar. Després he escollit una cançó de John Hiatt, que sona en bucle als auriculars. Hi ha quatre persones més a la biblioteca, cadascuna ben aïllada al seu món. Fa dos anys tots compartíem món. El de les fotos. El de la dana. El d’eixes terribles escriptures de l’aigua que van arrasar cultius, inundar edificis, destruir un paisatge irreconeixible ja.
Les inundacions tornen quan es compleixen dos anys de la tragèdia
He vist cinquanta fotos i m’he posat a escriure. No ho tenia previst, però m’he entropessat amb eixes imatges i ja no ho he pogut evitar. Després he escollit una cançó de John Hiatt, que sona en bucle als auriculars. Hi ha quatre persones més a la biblioteca, cadascuna ben aïllada al seu món. Fa dos anys tots compartíem món. El de les fotos. El de la dana. El d’eixes terribles escriptures de l’aigua que van arrasar cultius, inundar edificis, destruir un paisatge irreconeixible ja.
EL PAÍS