El Brasil torna a les urnes aquest diumenge per renovar el Congrés i celebrar la primera volta d’unes eleccions presidencials que tensionen el tauler polític de tota l’Amèrica Llatina. Canvien els anys, però la disputa continua gairebé intacta, aquesta vegada sota l’ombra de les advertències sobre possibles ingerències del Govern de Trump en la campanya. El president Luiz Inácio Lula da Silva busca la reelecció, mentre que l’expresident ultra Jair Bolsonaro, condemnat i empresonat per l’intent de cop d’estat del 2022, està representat pel seu fill Flávio. Aïllats lingüísticament dels seus veïns pel portuguès, una generació d’autors contemporanis fa anys que intenta comprendre aquest present i narrar les fractures i contradiccions d’un país marcat per la desigualtat, la violència institucional, la disputa per la terra i la devastació del medi ambient. Vet aquí quatre llibres actuals en català que permeten acostar-se a aquestes tensions des de realitats allunyades de les grans metròpolis del litoral i que fan evident un país tan enorme com divers. Una selecció que també demostra la presència encara insuficient de la literatura brasilera en català.
Lluny de les grans metròpolis del litoral, una generació d’autors contemporanis narra les fractures i contradiccions d’un país marcat per la desigualtat
El Brasil torna a les urnes aquest diumenge per renovar el Congrés i celebrar la primera volta d’unes eleccions presidencials que tensionen el tauler polític de tota l’Amèrica Llatina. Canvien els anys, però la disputa continua gairebé intacta, aquesta vegada sota l’ombra de les advertències sobre possibles ingerències del Govern de Trump en la campanya. El president Luiz Inácio Lula da Silva busca la reelecció, mentre que l’expresident ultra Jair Bolsonaro, condemnat i empresonat per l’intent de cop d’estat del 2022, està representat pel seu fill Flávio. Aïllats lingüísticament dels seus veïns pel portuguès, una generació d’autors contemporanis fa anys que intenta comprendre aquest present i narrar les fractures i contradiccions d’un país marcat per la desigualtat, la violència institucional, la disputa per la terra i la devastació del medi ambient. Vet aquí quatre llibres actuals en català que permeten acostar-se a aquestes tensions des de realitats allunyades de les grans metròpolis del litoral i que fan evident un país tan enorme com divers. Una selecció que també demostra la presència encara insuficient de la literatura brasilera en català.
El que és meu
A partir de l’oralitat i de la memòria íntima, El que és meu explica part de la història social del país a partir de la trajectòria d’un home comú. L’escriptor José Henrique Bortoluci reconstrueix en l’assaig, amb l’afecte d’un fill i la curiositat d’un sociòleg, la vida del seu pare, José, conegut com a Didi, un camioner que durant cinc dècades va recórrer un Brasil profundament dependent de les seves carreteres, de les seves càrregues i de qui les transporta. A partir de sis converses enregistrades després que Didi fos diagnosticat de càncer en plena pandèmia, Bortoluci recupera les històries més insòlites de les travessies per les carreteres cap a l’interior del país, quan les fronteres agrícoles s’expandeixen amb grans obres d’infraestructura sota la promesa del progrés. A través de les vivències de Didi, coneixem la Transamazònica, l’avanç sobre la selva, els nous assentaments, l’extracció de fusta i minerals i les ciutats improvisades al voltant d’una idea de desenvolupament que també va deixar desigualtat i devastació ambiental. Pare i fill, malaltia i carretera, es barregen en una escriptura delicada, però capaç de mirar de cara la duresa de la interiorització del país.
El que és meu
José Henrique Bortoluci
Traducció de Pere Comellas. Eumo
156 pàgines. 18,50 euros
Amazònia centre del món: una carta al nord global
Per a la periodista brasilera Eliane Brum, l’Amazònia és un dels grans camps de batalla del segle XXI. Si la crisi climàtica amenaça les condicions de vida al planeta, és des de la selva que convé «buscar altres maneres de relacionar-se amb el territori i de viure en societat». A Amazònia centre del món: una carta al nord global, publicat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins de la seva col·lecció Breus, la columnista d’EL PAÍS proposa un canvi de mirada: la selva tropical més gran del planeta no s’ha d’entendre com una reserva inesgotable de recursos, sinó com un territori del qual també cal aprendre, a partir dels sabers, de la relació amb el territori i de les formes de vida dels pobles indígenes. Brum escriu des d’Altamira, on durant anys ha documentat les conseqüències de la desforestació, els incendis, la mineria i grans projectes com la hidroelèctrica de Belo Monte, i convida el lector, aliè a l’experiència de la selva, a replantejar-se la relació amb la natura en plena emergència climàtica.
Amazònia centre del món: una carta al nord global
Eliane Brum
Traducció de Meritxell Almarza. CCCB
64 pàgines. 9,50 euros
Arada torta
Sense una delimitació precisa de temps ni d’espai, la novel·la fenomen de vendes Arada torta podria transcórrer en diferents moments de la història brasilera. Tot i que el relat deixa algunes pistes geogràfiques, la trajectòria de les germanes Bibiana i Belonísia retrata una realitat que travessa generacions de nord a sud: la lluita per la terra i per la dignitat d’una població històricament silenciada durant més de tres segles d’esclavitud, amb personatges que continuen sotmesos a l’explotació i a la dependència dels propietaris de les terres on viuen i treballen. Itamar Vieira Junior retrata un Brasil arcaic que encara sobreviu, on relacions laborals pròximes a l’esclavitud s’amaguen sota l’aparença d’habitatge, protecció i favor.
Arada torta
Itamar Vieira Junior
Traducció de Pere Comellas. Periscopi
304 pàgines. 20,50 euros
El desig dels altres
A El desig dels altres, l’antropòloga Hanna Limulja entra en l’univers yanomami, un poble indígena que habita la selva amazònica entre el Brasil i Veneçuela. El gran protagonista del llibre són els somnis, però no com una experiència íntima o secundària. Entre els yanomami, allò que se somia s’explica, s’interpreta i pot influir en decisions quotidianes, advertir d’amenaces o posar les persones en relació amb animals, esperits i altres éssers de la selva. Limulja mostra així una forma de coneixement que no funciona com en el pensament occidental. En plena disputa pel futur de l’Amazònia, travessada per la mineria il·legal, la invasió de terres i la pressió sobre els territoris indígenes, el llibre permet entendre que defensar la selva també implica comprendre les formes de vida i de pensament dels qui l’habiten.
El desig dels altres
Hanna Limulja
Traducció de Jèssica Cañagueral Pallarés. No Libros. 187 pàgines. 18 euros
EL PAÍS