Ja no hi ha vides així. O, si n’hi ha, no deixen rastres. La de l’escriptor d’origen lituà Roman Kacew (1914-1980) té una fibra novel·lesca insòlita: està feta d’una mena de pasta aventurera reservada només a aquelles persones disposades a viure la vida com una promesa del destí. Del destí o de la seva mare, perquè parlar de Romain Gary (el nom de ploma que el va fer conegut) és parlar obligadament d’una figura materna absolutament fantasiosa, excèntrica i desconcertant. L’actriu Mina Owczyńska va ser una d’aquelles persones que creuen que es pot escriure el guió d’una vida. Però no de la seva, sinó de la del seu estimat i únic fill. “Seràs un heroi, fill meu. Seràs general, seràs ambaixador de França, seràs Gabriele D’Annunzio, seràs Victor Hugo, seràs premi Nobel…!”, deia la mare al petit Roman dia sí i dia també mentre l’apuntava a Vílnius a classes de francès, teatre, dibuix, música, fins i tot esgrima… i li feia llegir tots els clàssics de la literatura europea.
La multiplicitat de l’escriptor va quedar fixada al seu llibre més popular i autobiogràfic, una novel·la d’aventures plena d’humor i tendresa
Ja no hi ha vides així. O, si n’hi ha, no deixen rastres. La de l’escriptor d’origen lituà Roman Kacew (1914-1980) té una fibra novel·lesca insòlita: està feta d’una mena de pasta aventurera reservada només a aquelles persones disposades a viure la vida com una promesa del destí. Del destí o de la seva mare, perquè parlar de Romain Gary (el nom de ploma que el va fer conegut) és parlar obligadament d’una figura materna absolutament fantasiosa, excèntrica i desconcertant. L’actriu Mina Owczyńska va ser una d’aquelles persones que creuen que es pot escriure el guió d’una vida. Però no de la seva, sinó de la del seu estimat i únic fill. “Seràs un heroi, fill meu. Seràs general, seràs ambaixador de França, seràs Gabriele D’Annunzio, seràs Victor Hugo, seràs premi Nobel…!”, deia la mare al petit Roman dia sí i dia també mentre l’apuntava a Vílnius a classes de francès, teatre, dibuix, música, fins i tot esgrima… i li feia llegir tots els clàssics de la literatura europea.
Qui va arribar a ser, doncs, Romain Gary, l’home de les mil cares? Com comprimir-lo? Llegendari, donjoanesc, irreverent, sensual, narcisista, irònic, aventurer, polemista i animalista. Això i més coses. Escriptor, cineasta i diplomàtic jueu, emigrat a Niça i nacionalitzat francès, pilot al servei de la resistència antinazi, condecorat personalment per De Gaulle. Es va casar primer amb l’escriptora i periodista viatgera Lesley Blanch i, després, amb l’actriu nord-americana Jean Seberg (la inoblidable Joana d’Arc d’Otto Preminger i la inigualable companya garçonne de Jean-Paul Belmondo a À bout de souffle), que va conèixer mentre era cònsol general de França a Los Angeles. Gary parlava rus, ídix, polonès, francès, alemany i anglès, però és en francès que va signar la seva desbordant obra novel·lesca i autobiogràfica amb diversos pseudònims, tot i que el més conegut és el de “Gary”, que en rus significa “Crema”. La darrera polèmica protagonitzada per Gary va ser convertir-se en l’únic escriptor que ha guanyat el premi literari Goncourt en dues ocasions (contravenint les bases), amb la novel·la Les racines du ciel, com a Gary el 1956, i amb La vida al davant el 1975, signat amb el pseudònim Émile Ajar. Darrere d’aquesta segona victòria hi havia el mateix home que havia après molt aviat que una vida també es pot inventar.
La seva multiplicitat prometeica va quedar fixada en el seu llibre més popular, La promesa de l’alba, adaptada el 2017 al cinema amb Charlotte Gainsbourg com a mare de Romain. És la tercera novel·la de Gary que publica Angle, sempre traduïdes per Jordi Martín Lloret. Gos blanc és una pertorbadora faula escrita a Andratx sobre el racisme als Estats Units. L’extraordinària La vida al davant és una novel·la d’aprenentatge que presenta un mosaic interracial en un bloc de sis pisos al barri de Belleville de París i una protagonista supervivent d’Auschwitz (el pare de Gary va morir al camp d’extermini), explicada des de la veu i els ulls d’un infant.
No podia ser d’altra manera: La promesa de l’alba és un llibre d’aventures, és la història d’un destí, d’amors i de guerres, i és l’acompliment d’una promesa que pren forma als quaranta-quatre anys a la platja del Big Sur, a Califòrnia, presentada com un finisterre. Recordada com la seva novel·la més autobiogràfica, en realitat Gary hi va ficcionar àmpliament els fets per donar a la seva vida la dimensió d’una llegenda. És un llibre ple d’humor i tendresa que posa sobre la taula la complexitat de l’amor maternal, fet de generositat i egoisme, d’il·lusions i també asfíxies, potser involuntàries. O potser no. Perquè la promesa de la mare era també una exigència. Ella no només volia que el seu fill fos algú: volia que fos excepcional. I Roman Kacew, convertit en Romain Gary, acabaria fent de la profecia materna una forma de vida.
El 2 de desembre de 1980 se va suïcidar al seu pis, a París, d’un tret a la boca. Segons sembla, va deixar una nota manuscrita que deia: “M’he divertit molt. A reveure i gràcies”. El 2019 la seva obra entrava a la biblioteca de La Pléiade en dos volums. La promesa de la mare, finalment, havia deixat rastre.
Romain Gary
Traducció de Jordi Martín Lloret. Angle
400 pàgines. 24,90 euros
EL PAÍS