S’està fent cada cop més difícil escriure honestament sobre Palestina. En el panorama actual, tot el que es diu i es calla porta implícit el posicionament de l’autor. Això li obrirà algunes portes i n’hi tancarà d’altres. Els autors no poden ser ingenus: qui vulgui escriure sobre Palestina ho ha de fer amb plena consciència del terreny discursiu que navega, i d’aquí la dificultat de fer literatura honesta. És més fàcil revestir els escrits d’un pathos que en dificulta un apropament crític. Per això val la pena parar atenció a Adania Shibli.
A ‘Engany’, una veu sedada narra amb precisió costumista la vida d’una noia i un noi palestins; entre línies, s’hi amaga un tercer personatge: la terra
S’està fent cada cop més difícil escriure honestament sobre Palestina. En el panorama actual, tot el que es diu i es calla porta implícit el posicionament de l’autor. Això li obrirà algunes portes i n’hi tancarà d’altres. Els autors no poden ser ingenus: qui vulgui escriure sobre Palestina ho ha de fer amb plena consciència del terreny discursiu que navega, i d’aquí la dificultat de fer literatura honesta. És més fàcil revestir els escrits d’un pathos que en dificulta un apropament crític. Per això val la pena parar atenció a Adania Shibli.
EL PAÍS